Ruta per l'ofensiva republicana del novembre del 1938, un recorregut a peu que permet seguir els passos del famós fotògraf quan va documentar l'últim atac de l'exèrcit republicà a Catalunya.
L'hongarès Ernö Friedmann tenia gairebé 25 anys quan va fer un reportatge esplèndid de l'atac de l'exèrcit republicà per Aitona i la zona de la Serrabrisa. Ja era un atrevit fotògraf de guerra que amb els anys es consolidaria com el millor.
Va conèixer l'alemanya Greta Pohorylle, també fotògrafa de premsa i amb qui es va convertir en parella sentimental i professional fins a la seva mort a la batalla de Brunete el 1937, ja més coneguda com a Gerda Taro.
Tots dos van inventar el personatge de Robert Capa, per signar la seva obra, nom que Ernö va mantenir fins que va morir seguint les tropes franceses al Vietnam el 1954.
Del 7 al 22 de novembre de 1938 l'exèrcit republicà va fer un darrer esforç bèl·lic a Catalunya: una ofensiva que pretenia arribar a Fraga, col·locar al Cinca la línia de front que aleshores era al Segre des del mes d'abril, o facilitar la retirada de les tropes que portaven lluitant a l'Ebre des del 2.
La sorpresa va ser total, creuant el riu per Torres de Segre i Aitona, fins a establir en 24 hores un cap
de pont de 4,5 km de profunditat i 13 km de longitud, que incloïa els pobles de Soses i Seròs.
La ràpida reacció franquista va aturar l'atac i els republicans engeguen una dura fase de resistència i progressiva retirada que culmina quinze dies després amb el retorn a les posicions de sortida.
Mentre el dia 16 han repassat l'Ebre de les darreres tropes “vermelles” després de 115 dies de lluites intenses a les serres properes a Gandesa. El 23 de desembre pel cap de pont de Seròs comença l'atac definitiu a Catalunya per part de l'exèrcit nacional.
Lo còp d'estat del 36 foguèt l'inici d'una guèrra civila que, pendent 3 ans, colpegèt la Societat espanhòla e la catalana. La població civil va patir les penalitats d'una guerra molt dura: famílies trencades, gana, bombardejos, morts, ferits, exili, repressió... La derrota republicana a la batalla de l'Ebre va suposar la caiguda de Catalunya. Posteriorment, l'exili i la repressió van marcar un inici cruel a terres catalanes.
Robert Capa va documentar l'ofensiva republicana a Aitona el 7 de novembre de 1938. Segurament encara es pot aprofundir documentat el Front del Segre per continuar construint el relat de la Guerra Civil al nostre territori.
Des de l'ajuntament d'Aitona i l'Institut d'Estudis Ilerdencs busquem estudis que construeixin aquesta història i que cobreixin possibles Llacunes i buits al relat global.
Els premis Capa pretenen visualitzar persones, documents i Treballs que contribueixin, en aquest aspecte, principalment al Front del Segre de la Guerra Civil Espanyola.
El segon objectiu és honrar el fotoperiodista de guerra pioner als anys trenta, Robert Capa, pseudònim d'Ernö Friedmann. Va fer un reportatge esplèndid de l'atac de l'exèrcit republicà per Aitona i la zona de Serrabrisa al Baix Segre. Un atrevit fotògraf que amb els anys es va consolidar com un dels millors.
Sestableixen dues categories segons els àmbits que considerem essencials i necessaris per mantenir viva la memòria. La investigació històrica des de diferents punts de vista: periodístic, documental…, la investigació periodística o científica, així com difusió de continguts de Catalunya poden combinar context històric, impacte social i cultural i memòria oral, amb documents, fotografies i entrevistes, per fer-ho el més viu i proper a la imatge: fotografies que identifiquin llocs conflictius com a reflex de guerres cruels i els seus efectes en la societat.
Promogut per l´Ajuntament d´Aitona amb l´Institut d´Estudis Ilerdencs i la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya i Diputació de Lleida
