FRUÏTURISME

Aitona Històrica

Endinsa't als carrers més emblemàtics del nucli antic i deixa't transportar a l'Aitona medieval revivint el moment més esplendorós de la vila, quan els Montcada van constituir la poderosa Baronia d'Aitona.

Castell d'Aitona:

visita en horaris concertats

Història

Nombrosos vestigis arqueològics del terme municipal indiquen la presència d'assentaments poblacionals ja a finals del Bronze Final II (1400-1200 aC).

Mentre que el nucli urbà d'Aitona té l'origen en un castell (com els llocs propers de Seròs, Carratalà i Gebut).

Aitona no va passar a mans cristianes fins a la campanya de 1145-49, en el repartiment del territori entre els repobladors. Va pertànyer a la corona (com Mequinensa i Seròs) fins al 1212, quan Constança d'Aragó, filla natural de Pere I, en casar-se amb el senescal Guillem Ramon de Montcada, va aportar aquestes tres poblacions en dot, que van constituir la poderosa baronia d'Aitona, centrada al castell d'Aitona.

El 1233, Constança va ser visitada pel seu germà Jaume I i li va confirmar la possessió d'Aitona, Seròs i Soses, d'acord amb el testament de Pere I. La baronia, doncs, va quedar en mans del poderós llinatge dels Montcada sota la branca dels barons d'Aitona.

Els viatgers del segle XVI (Enric Cock, JB Lavanha, Barthélemy Joly) coincideixen a descriure la gran riquesa agrícola del sector d'Aitona, amb abundància de regadius (hortes i arbres fruiters), ben cultivats, i uns 200 veïns. Va representar un greu contratemps l'expulsió dels moriscs, que va afectar de ple Aitona (i també Seròs). L'expulsió es va produir el 1610.

Les guerres del XVII i del XVIII (Guerra dels Segadors i de Sucsessió) afecten negativament el municipi. Tornem a estar en territori de frontera i, per tant, es pot deduir de la documentació existent, veiem que Aitona queda temporalment abandonada i torna a ser poblada al cap de pocs mesos.

La població va organitzar un destacat sometent durant la guerra del Francès (accions de Fraga, Mequinensa —on van lluitar 300 homes comandats per Joan Bernadó al costat de Palafox— i Alcubierre) i van morir a Lleida executats pels francesos diversos aitonencs.

A la primera guerra Carlista es va mantenir encara el sometent.

Les fires de bestiar d'Aitona eren molt concorregudes a mitjans del segle XIX i es van prendre diverses mesures per afavorir el sector (ordinació dels regadius per la sèquia de Remolins el 1852, nous camins i carreteres el 1863 —traçat Lleida-Alcarràs-Mequinensa—, etc.). El 1894 es va crear la Societat de Veïns d'Aitona per promoure la construcció del pont sobre el Segre.

Patrimoni

Aitona és un municipi ple de vida cultural que compta amb un ric i divers patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic. La seva importància i el seu valor patrimonial han fet que una gran part dels elements existents hagin estat declarats BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) i BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional), reconeguts per tant a nivell de la Generalitat de Catalunya, que els atorga una categoria de protecció legal en considerar-los dels béns més rellevants del patrimoni cultural català.

Església de Sant Antolí

Església de Sant Antolí

D'estil barroc, n'hi ha que la consideren la catedral del Baix Segre perquè és de dimensions poc habituals per a un poble de poc més de dos mil habitants.

Sant Joan de Carratalà

Sant Joan de Carratalà

L´ermita de Sant Joan de Carratalà, d´època romànica i absis semicircular, és una construcció dels hospitalaris. Es creu que va ser construïda sobre una antiga mesquita.

Poblat de Genó

Poblat de Genó

Jaciment arqueològic de la darrera fase de l'Edat del Bronze, segle XI aC. Descobert el 1955, el poblat ocupa uns 1.040 m2 i és un dels més importants d'aquest període de la Catalunya occidental i possiblement de la resta del país.

Castell d'Aitona

Castell d'Aitona

En un turó que domina el poble d'Aitona hi ha les restes del que fou el castell-residència dels Montcada, marquesos d'Aitona. De la part conservada es pot veure una estructura quadrangular amb torres circulars a les cantonades. Les torres més properes al riu són les més ben preservades. Aquestes estructures semblen del final de l'Edat Mitjana o d'època moderna, però probablement amaguen estructures anteriors.

Mirador de Sant Joan de Carratalà

Mirador de Sant Joan de Carratalà

A dalt del turó que acull l'ermita de Sant Joan de Carratalà es pot trobar un espectacular mirador que permet entreveure unes fantàstiques vistes panoràmiques de la vall de Segre i és especialment atractiu durant la floració dels presseguers ia la tardor, quan es dauren les fulles.

Capella de Sant Gaietà

Capella de Sant Gaietà

Temple dissenyat el 1735 pel mestre Marià Batiste i adjudicada al mestre de cases Agustí Biscarri. Com que és un edifici de planta bàsicament rectangular, consta d'una nau principal amb dues capelles laterals intercomunicades entre si a cada costat, un creuer i un presbiteri.

Catedral dels Masos de Volta

Catedral dels Masos de Volta

És una monumental construcció rural de pedra seca del segle XIX (aprox. 1860-1870), dissenyada per servir de refugi a pagesos i animals, evitant així els llargs desplaçaments al poble. Edificada excavant al pendent i utilitzant la terra com a motlle per a la seva gran volta de canó, aquesta estructura destaca per la seva sostenibilitat tèrmica i funcionalitat: la seva coberta plana servia com a trilla, mentre que el seu interior albergava vivenda i estables. Considerada una joia arquitectònica del Segrià, compta a més amb una cisterna per a aigua i ha resistit el pas del temps i fins i tot incendis gràcies a la seva robustesa.

Tens dubtes?