Endinsa't als carrers més emblemàtics del nucli antic i deixa't transportar a l'Aitona medieval revivint el moment més esplendorós de la vila, quan els Montcada van constituir la poderosa Baronia d'Aitona.
Castell d'Aitona:
visita en horaris concertats
Nombrosos vestigis arqueològics del terme municipal indiquen la presència d'assentaments poblacionals ja a finals del Bronze Final II (1400-1200 aC).
Mentre que el nucli urbà d'Aitona té l'origen en un castell (com els llocs propers de Seròs, Carratalà i Gebut).
Aitona no va passar a mans cristianes fins a la campanya de 1145-49, en el repartiment del territori entre els repobladors. Va pertànyer a la corona (com Mequinensa i Seròs) fins al 1212, quan Constança d'Aragó, filla natural de Pere I, en casar-se amb el senescal Guillem Ramon de Montcada, va aportar aquestes tres poblacions en dot, que van constituir la poderosa baronia d'Aitona, centrada al castell d'Aitona.
El 1233, Constança va ser visitada pel seu germà Jaume I i li va confirmar la possessió d'Aitona, Seròs i Soses, d'acord amb el testament de Pere I. La baronia, doncs, va quedar en mans del poderós llinatge dels Montcada sota la branca dels barons d'Aitona.
Els viatgers del segle XVI (Enric Cock, JB Lavanha, Barthélemy Joly) coincideixen a descriure la gran riquesa agrícola del sector d'Aitona, amb abundància de regadius (hortes i arbres fruiters), ben cultivats, i uns 200 veïns. Va representar un greu contratemps l'expulsió dels moriscs, que va afectar de ple Aitona (i també Seròs). L'expulsió es va produir el 1610.
Les guerres del XVII i del XVIII (Guerra dels Segadors i de Sucsessió) afecten negativament el municipi. Tornem a estar en territori de frontera i, per tant, es pot deduir de la documentació existent, veiem que Aitona queda temporalment abandonada i torna a ser poblada al cap de pocs mesos.
La població va organitzar un destacat sometent durant la guerra del Francès (accions de Fraga, Mequinensa —on van lluitar 300 homes comandats per Joan Bernadó al costat de Palafox— i Alcubierre) i van morir a Lleida executats pels francesos diversos aitonencs.
A la primera guerra Carlista es va mantenir encara el sometent.
Les fires de bestiar d'Aitona eren molt concorregudes a mitjans del segle XIX i es van prendre diverses mesures per afavorir el sector (ordinació dels regadius per la sèquia de Remolins el 1852, nous camins i carreteres el 1863 —traçat Lleida-Alcarràs-Mequinensa—, etc.). El 1894 es va crear la Societat de Veïns d'Aitona per promoure la construcció del pont sobre el Segre.
Aitona és un municipi ple de vida cultural que compta amb un ric i divers patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic. La seva importància i el seu valor patrimonial han fet que una gran part dels elements existents hagin estat declarats BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) i BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional), reconeguts per tant a nivell de la Generalitat de Catalunya, que els atorga una categoria de protecció legal en considerar-los dels béns més rellevants del patrimoni cultural català.
Tens dubtes?
