Passejada pel nucli antic d’Aitona

Tornar

Endinsa't en els carrers més emblemàtics del nucli antic i deixa't transportar a l'Aitona medieval revivint el moment més esplendorós de la vila, quan els Montcada constituïren la poderosa Baronia d'Aitona.

Castell d’Aitona: visita en horaris concertats
Fruiturisme
973 794 010 | 600 976 682
fruiturisme@ajuntamentaitona.cat

Història

Nombrosos vestigis arqueològics del terme, indiquen la presència d'assentaments poblacionals ja a finals del Bronze Final II (1400-1200 a.C).

En el terme municipal, el nucli de la vila d'Aitona té l'origen en un castell (com els llocs pròxims de Seròs, Carratalà i Gebut).

Aitona no passà a mans cristianes fins a la campanya de 1145-49, en el repartiment del territori entre els repobladors. Pertanyé a la corona (com Mequinensa i Seròs) fins el 1212, quan Constança d'Aragó, filla natural de Pere I, en casar-se amb el senescal Guillem Ramon de Montcada, aportà aquestes tres viles en dot, que constituïren la poderosa baronia d'Aitona, centrada en el castell d'Aitona.

Història

Al 1233, Constança va ser visitada pel seu germà Jaume I i li confirmà la possessió d'Aitona, Seròs i Soses, d'acord amb el testament de Pere I. La baronia doncs, restà en mans del poderós llinatge dels Montcada, en la branca dita dels barons d'Aitona.

Els viatgers del segle XVI (Enrique Cock, J.B. Lavanha, Barthélemy Joly) coincideixen a descriure la gran riquesa agrícola del sector d'Aitona, amb abundància de regadius (hortes i arbres fruiters), ben conreats, i uns 200 veïns. Representà un greu contratemps l'expulsió dels moriscos, que afectà de ple Aitona (i també Seròs); el 1610 en foren expulsats.

Les guerres del XVII i del XVIII (Guerra dels Segadors i la de Successió) afecten negativament a la vila. Tornem a estar en territori de frontera i, pel que traspua la documentació existent, veiem que Aitona queda temporalment abandonada i torna a ser poblada al cap de pocs mesos.

Història

La vila organitzà un destacat sometent durant la guerra del Francès (accions de Fraga, Mequinensa —on lluitaren 300 homes comandats per Joan Bernadó al costat de Palafox— i Alcubierre) i moriren a Lleida executats pels francesos diversos aitonencs.

En la primera guerra Carlina es mantingué encara el sometent.

Les fires de bestiar d'Aitona eren molt concorregudes a mitjan segle XIX i es prengueren diverses mesures per afavorir el sector (ordinació dels regadius per la séquia de Remolins el 1852, nous camins i carreteres el 1863 —traçat Lleida- Alcarràs-Mequinensa—, etc.). El 1894 es creà la Societat de Veïns d'Aitona per a promoure la construcció del pont sobre el Segre.

Patrimoni

Aitona és un municipi ple de vida cultural que compta amb un ric i divers patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic. La seva importància i el seu valor patrimonial han donat peu a que una gran part hagin estat declarats BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) i BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional), reconeguts per tant a nivell de la Generalitat de Catalunya, que els atorga una categoria de protecció legal al considerar-los dels béns més rellevants del patrimoni cultural català.

Espais visitables

Església de Sant Antolí

D’estil barroc, hi ha qui la considera la catedral del Baix Segre perquè és d’unes dimensions poc habituals per a un poble de poc més de dos mil habitants.

Sant Joan de Carratalà

L’ermita de Sant Joan de Carratalà, d’època romànica i absis semicircular, és una construcció dels hospitalers. Es creu que fou construïda sobre una antiga mesquita.

Poblat de Genó

Jaciment arqueològic de la darrera fase de l’Edat del Bronze, segle XI aC. Descobert l’any 1955, el poblat ocupa uns 1.040 m² i és un dels més importants d’aquest període de la Catalunya occidental i possiblement de la resta del país.

Castell Aitona

En un turó que domina la vila d'Aitona hi ha les restes del que fou el castell-residència dels Montcada, marquesos d'Aitona. Del que es conserva es pot veure una estructura quadrangular amb torres circulars a les cantonades. Les torres més properes al riu són les millor conservades. Aquestes estructures semblen del final de l'Edat Mitjana o ja d'època moderna però probablement amaguen estructures anteriors.

Mirador de Sant Joan de Carratalà

Al capdamunt del turó que acull l’ermita de Sant Joan de Carratalà s’hi pot trobar un espectacular mirador que permet albirar unes fantàstiques vistes panoràmiques de la vall de Segre i és especialment atractiu durant la floració dels presseguers i a la tardor, quan es dauren les fulles.

Capella de Sant Gaietà

Temple dissenyat al 1735 pel mestre Marià Batiste i adjudicada al mestres de cases, Agustí Biscarri. Essent un edifici de planta bàsicament rectangular, consta d’una nau principal amb dues capelles laterals intercomunicades entre si a cada costat, un creuer i un presbiteri.

Tens dubtes?

Contacta'ns!